Els i les joves del PFI d’auxiliar d’imatge personal del CNO Girona van fer una activitat solidària al centre geriàtric Les Vetes.

La tutora del grup ha fet un escrit molt bonic on explica el seu punt de vista.

——

Dins el projecte APS els i les alumnes del PFI d’auxiliar d’imatge personal, perruqueria i estètica van pintar les ungles als usuaris i usuàries del centre geriàtric Les Vetes. Varen posar en pràctica diferents coneixements i tècniques assolides durant el primer trimestre: retirada de cutícules, massatge de mans, pintada de les ungles… Però l’aprenentatge va anar més enllà d’aquests coneixements. Molt més enllà.

L’experiència va permetre crear una comunió entre els i les alumnes i els usuaris i les usuaris molt difícil d’explicar amb paraules. Una comunió on els i les joves van poder ser i fer sense sentir-se jutjats, ans al contrari, rebent una gratitud infinita.

Es va poder veure com els i les joves, tot sovint arrossegant etiquetes negatives i envoltats de creences, van poder deixar sortir uns valors amb els que es va crear una interrelació molt positiva.

Així es va poder veure i viure a en J. fent un massatge a les mans a un dels usuaris afectat de demència senil i entaulant una conversa amb ell. O a la À. molt emocionada perquè havia pintat les ungles a una senyora de color púrpura intens. Com a agraïment, li va dir que la inclouria a la llista de persones per qui prega cada nit. O a una N. amb una dolçor i una tendresa que feia que gairebé es pogués veure com acaronava amb les seves paraules i així un reguitzell de vivències.

I jo, com a tutora, em sento profundament orgullosa d’ells. És cert que probablement hem de millorar la suma de fraccions, que les equacions a vegades se’ns resisteixen i que el nostre accent en anglès no és el millor. Sí, així és. Però el que aquests nois i aquestes noies porten dins, els valors que van mostrar: la seva generositat, la seva solidaritat, la seva boníssima actitud, la seva amabilitat, la seva empatia, la seva paciència… té un pes molt més important.

I això, en definitiva, és el que és el CNO. Un centre on treballem l’assoliment de coneixements. Sí. Però on sobretot treballem els valors. Un centre on acollim i recollim. Un centre on permetem que el jove s’equivoqui com a fase del seu aprenentatge. Un centre on acompanyem respectant el temps de cadascú. Un centre on tots i totes restem a l’espera que això passi. Sense presses.

I jo, que ja ho intuïa, no en tinc cap dubte. Aquests grups de joves arribaran allà on ells i elles es proposin perquè tenen una de les principals claus de l’èxit: un gran cor.

La tutora del grup.